La presència directa de l'esport català en el si del moviment olímpic i, en particular, en el CIO era ja una realitat als inicis de l'olimpisme modern. Els representants de l'atletisme català ja participaven a les reunions del CIO quan no hi havia a l'Estat Espanyol un comitè olímpic reconegut. L'any 1922 el CIO va premiar l'esport català amb la concessió de la "Copa Olímpica" per a l'any 1923 a la "Confederació Esportiva de Catalunya", tot reconeixent l'estreta col·laboració entre l'esport català i el CIO. Efectivament, la Confederació Esportiva de Catalunya coordinava la pràctica de la majoria dels esports a Catalunya i assumia, de fet i d'acord amb els seus estatuts legals, les funcions de Comitè Olímpic de Catalunya.

Conseqüentment el nostre objectiu com a catalans és recuperar i millorar la presència directa de l'esport català en el si del moviment olímpic organitzat, presència i relació que varen ser interrompudes i prohibides per ingerències polítiques de caràcter dictatorial en el món de l'esport.

A aquest objectiu fonamental cal afegir-hi al nostre concepte de l'esport com a fenomen social i cultural, que contribueix a la superació de la persona com a individu i com a membre d'una col·lectivitat. La realitat cultural i diferenciada d'una nació com Catalunya és evident si tenim en compte l'existència mil·lenària de la llengua catalana, que és parlada normalment per 10 milions de persones, llengua oficial de Catalunya i que també‚ va ser reconegut com a llengua de treball pel Parlament Europeu.

Així doncs, la demanda de reconeixement esportiu que vàrem fer al CIO té molts punts de connexió amb aquest reconeixement lingüístic i cultural. El moviment olímpic té com a principi fonamental la difusió en el món sencer de la cultura d'un país mitjançant el seu esport i el seu entorn social. És per aquest motiu que el Comitè Olímpic de Catalunya es permet parlar de "contenciós històric" quan vol fer referència a la necessitat d'estructurar la relació entre el moviment olímpic, l'esport català i Catalunya com a país dotat d'una realitat social, cultural i esportiva clarament diferenciada.

Amb el reconeixement de Catalunya com país esportiu, el moviment olímpic, i en particular el CIO, pot adoptar una decisió transcendental fonamentada essencialment en raons culturals i històriques, decisió que, en conseqüència, referma la vigència dels principis de l'olimpisme, mes propers a realitats profundes i permanents que a motivacions conjuntures d'ordre econòmic o polític.

L'existència d'una Llei de l'Esport aprovada pel Parlament de Catalunya, d'acord amb les competències de la Constitució Espanyola, i molt especialment el conjunt de les organització esportiva de Catalunya, conformen una realitat completament estructurada que ha de ser degudament reconeguda si es vol evitar qualsevol discriminació. Actualment la màxima representació de l'esport i de la seva projecció pública recau en les federacions esportives de Catalunya, les quals reben el suport del Govern a fi que estructurin i desenvolupin el seus esports respectius en el propi àmbit territorial de Catalunya.

Tan sols el Comitè Olímpic de Catalunya té la vocació de promoure i difondre, en l'àmbit social i esportiu, els principis del moviment olímpic a Catalunya. Aquesta difusió cal fer-la en el nostre marc territorial, en col·laboració amb la Secretaria General de l'Esport, en el marc de la Conselleria de Cultura i Esports de la Generalitat de Catalunya.

Per a fer aquesta tasca cal tenir una relació normalitzada amb el CIO i amb el moviment olímpic internacional representat en el màxim nivell de cada esport, per les federacions esportives internacionals. L'absència d'aquesta relació organitzada fa que la dimensió olímpica de l'esport català no tingui el ressò adequat, provocant dos fenòmens negatius: la poca aportació directa de l'esport català al moviment olímpic i la deficient formació i promoció olímpica en el marc de Catalunya. Aquests dèficits es poden pal·liar amb la participació de persones catalanes en el mateix CIO i amb l'activitat d'entitats com la Fundació Olímpica i el Centre d'Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En els anys vint la representació de l'esport espanyol en el moviment olímpic havia de fer-se a traves de l'esport català, atesa la manca d'una organització i d'una practica esportiva acreditada en el marc espanyol. Aquesta no és la situació avui. El desenvolupament de l'esport a l'Estat Espanyol és una realitat consolidada, amb independència de l'esport català, el que permet i recomana per a millorar la presència i participació l'existència de representacions específiques d'alt nivell i independents.