Un cop acabat el procés constituent i un cop estudiada la viabilitat jurídica d'un comitè nacional per a Catalunya, el dia 19 de març de 1.991, sent President del COC el Sr. Josep Miró i Ardèvol, es presentà oficialment a la seu del Comitè Olímpic Internacional la sol·licitud de reconeixement oficial.

El COC no reunia totes les condicions que exigia la Carta Olímpica per a ser reconegut. Tot i així s'iniciava un procés de reconeixement viable fonamentat en la Carta Olímpica, la tradició i importància de l'esport català, l'autogovern esportiu de la Generalitat de Catalunya.

Des de l'any 1.991 fins el moment actual, el Comitè Olímpic Internacional no s'ha pronunciat oficialment, tot i haver reconegut les dificultats que aquest reconeixement comportava. L'existència d'aquestes dificultats, el seu anàlisi i la voluntat de superar-les ha suposat el manteniment de contactes oficiosos, normalitzats al llarg del temps, entre membres del CIO, directius de l'esport català i responsables de l'entorn del COC. Un primer objectiu d'aquests contactes va ser la de col·laborar a l'èxit del Jocs Olímpics del 92 a Barcelona, el que suposava entre d'altres aspectes- fer rellevant la seva catalanitat en les llengües i en els símbols.