Inici Organització del COC Programes Olimpisme a Catalunya Comissió dona i esport El Racó del COC Gal·leria d'imatges
Comité Olímpic de Catalunya
   
 
   PROGRAMES
+ Promoció de l'olimpisme
¨¨¨¨ Dia Olímpic
¨¨¨¨ Guardons
¨¨¨¨ Centre d'Informació
¨¨¨¨ Campanyes específiques
+ Projecció internacional
¨¨¨¨ Àmbit Olímpic
¨¨¨¨ Documentació i
      assessorament
¨¨¨¨ Seleccions catalanes
¨¨¨¨ Xarxa països esportius
¨¨¨¨ Promoció Esdeveniments
      Esportius
+ Estructuració esportiva
¨¨¨¨ Fòrum de l'Esport Català
Consolidació del COC
   

PROGRAMES
PROJECCIO INTERNACIONAL
SELECCIONS CATALANES

 

 

 

 

[^ MENÚ ^]

Seguirem fins aconseguir-ho

Aquests dies a Fresno amb motiu de l'assemblea de la FIRS hem pogut comprovar una sèrie de fets, molt coneguts i normals per les persones que portem anys movent-nos pel món de l'esport internacional. Com a totes les organitzacions hi ha molta gent respectable i honesta i, malauradament, altres que s'aprofiten de la situació en benefici propi, tenint en compte que les federacions internacionals petites i modestes han de cercar recursos atípics en forma d'ajuts extraordinaris de governs i federacions de països que acullen la seva seu i, en conseqüència, acaben tenim un gran nombre de dirigents d'aquests territoris en reconeixement a aquest suport.

Els que fa anys em coneixen, se'n recordaran de la meva denúncia a determinat altíssim càrrec de la FIBA arrel dels fets de la final europea de bàsquet que el Barça va perdre a París. Això dins d'una federació internacional considerada gran i exemplar, quan la influència de les autoritats gregues era evident i prou coneguda per a tothom. Encara avui el President de la Federació Europea de Bàsquet és el mateix personatge i polític grec, protagonista inductor d'aquell afer i tots sabem la divisió que està vivint l'esport de la cistella en les competicions de clubs, gràcies a la seva mala gestió per l'allunyament de la realitat i defensa dels seus interessos, evidentment sense coincidència amb els reals dels clubs de bàsquet.

[^ MENÚ ^]


Imaginem-nos el que podria passar dins una federació més petita i, per tant, molt més dèbil. El que ha passat a la FIRS, quan s'ha sentit pressionada, és normal i fins i tot la postura decidida del Govern espanyol, com ha fet sempre, ho era per coneguda i esperada. Hi ha un informe que vam preparar, quan vaig accedir a la presidència del Comitè Olímpic de Catalunya, on ja es preveia l'actuació espanyola en els termes que s'han produït amb independència del partit que estigui al poder. Convé dir molt clarament que l'estratègia seguida pels catalans en el procés de l'acceptació de la Federació Catalana de Patinatge, és la correcta i una de les esperades en el marc més desfavorable previst, com hem pogut conèixer i viure. No és cap sorpresa, tampoc les mentides habituals i les deformacions de la veritat que diuen de nosaltres fora d'Espanya els responsables de l'esport espanyol. És trist veure que una bona part dels nostres impostos, amb actuacions de ministres, directors generals, ambaixadors i cònsols que paguem, serveixen per anar contra Catalunya. És una realitat indiscutible i un motiu seriós de reflexió.

Masses vegades ens dividim entre els catalans per qüestions accessòries i de detall, per exemple, quan diem que hem fet molt soroll amb l'acceptació provisional i l'èxit de Macau. Sabem que ja abans, la infrastructura de la Castella imperial havia fet totes les pressions i amenaces, per via diplomàtica, avisant sobre una possible negació d'ajuts de tipus no esportiu als països que recolzessin l'ingrés de la Catalana de Patinatge. És la política de la por, que es va traduir fent fotografies a tots aquells que no votaven el que ells volien.

En una democràcia autèntica s'ha de respectar i votar lliurement, de forma secreta, a partir d'unes informacions correctes, rebudes per totes les parts implicades en la qüestió. Quan es pressiona als votants i es reconeix públicament, com ha afirmat al Sr. Rajoy; quan aquesta mateixa persona diu també públicament que els membres de la Federació i del Govern de la Generalitat no són normals; quan s'enganya dient que les Federacions Catalanes no tenen personalitat jurídica, com es llegeix en el recurs presentat per l'Espanyola a la FIRS; quan no s'accepta el vot secret, com hem sentit en directe per les ràdios; quan hi ha uns estatuts coneguts i aprovats que no es respecten ni en la forma ni en el fons; quan passa tot això i des del Govern de l'Estat es defensa, només vol dir que tenim una democràcia malalta o senzillament, que encara estem dins una continuació de la dictadura, que pel que hem sentit a determinats federatius italians, com el secretari de la FIRS, també estan en la mateixa línia.

Hem de seguir el nostre camí i estar per la feina dins la línia marcada i directament, la qual ens portarà a l'èxit, sense perdre el temps en altres qüestions que no són la principal.

Pere Sust i Sagau
President del Comitè Olímpic de Catalunya